Los Grajos I, Barranc de Los Grajos, Cieza, Murcia.
M'alegra enormement poder fer aquesta petita contribució a l'estudi d'un art que em fascina, que còpie com d'altres van als museus, que he estudiat aquest estiu i que continuaré estudiant durant l'hivern.
I aquesta contribució m'alegra doblement perquè es tracta d'un dels temes més apassionants de la pintura : la perpectiva.
Antonio Beltran a "El arte rupestre del levante español", - Ed. Encuentro, 1982, Madrid -, escriu : "No existe la perspectiva según nuestro concepto moderno ni siquiera una ordenación con arreglo a las pautas preestablecidas (...)", p. 18.
Jo puc afirmar ara - i segurament des del 1982 algú s'haurà adonat ja - , que les escenes de dança de Los Grajos I, - Barranc de Los Grajos, Cieza, Murcia -, desmenteixen aquesta afirmació categòricament.
Les posicions de les ballarines dintre del conjunt desqualifica la segona afirmació. Hi ha una ordenació en funció d'una pauta clarísima.
La posició dels braços de les ballarines - l'escorç - desqualifica rotundament la primera afirmació. Hi ha una visió en perspectiva de la posició dels brazos. Clarament perceptible per la diferència de llargària dels membres segons la seua posició realtiva al cos. Els braços cap endarrere o endavant mostren els membres més curts en funció de la visió en perspèctiva. Els braços en el mateix plà del cos mostren major llargària. Val a dir, la llargaria completa.
