Me crida l'atenció la tendència a la sacralització dels nostres investigadors. Per no dir que pot resultar sospitosa la col·laboració en la supressió de l'empemta del passat. No ja mitjançant la destrucció física, sinò per la destrucció conceptual. Molt més subtil i d'acord amb les normes de convivència de les democràcies i dels drets humans a la cultura, etc. etc.
Perquè a Plà de Petracos, - Castell de Castells -, no hi ha res de sacre. El conjunt de pintures macroesquemàtiques hi és una crida a l'atenció del visitant: 'vedat de caça'!. Aquest home alçant els braços com nosaltres i els nostres bruixots. No orant però sinò amenaçant i procurant que ningú se hi instal·lès. Potser massa aventurat però arriesgue l'adscripció d'aquestes pintures als darrers protagonistes de l'edat del gel. Per les pells que poden abrigar els braços i els cossos. Seria massa parlar de neardentals, però ho faig amb tots els riscos acceptats. És el que em sembla i ho dic. El mateix es podria dir de La Sarga. De moment però m'abstenc. De La Sarga parlarem més endavant.
S'hi pot anticipar però en quant a la tan comentada superposició de llevantí a sobre esquemàtic a La Sagra : no resulta vàlida cap suposició mentre que a l'esquemàtic no s'hi efectue una autèntica classificació i siga una calaix de sastre de tot allò que no encaixa en els altres estils. Si voleu saber més :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada