El Greco y el Arte Rupestre Levantino

Observo en algunas pinturas de Arte Rupestre Levantino una tendencia al estiramiento de la figura humana que me recuerda al Greco. A falta de algo mejor aprovecho la portada del texto de    para ilustrar mi afirmación.

Dibujo de la "Escena de caza" en la Cueva de los caballos de La Valltorta, Tírig, Castellón, de Hugo Obermaier, en el libro «La pinturas rupestres del Barranco de Valltorta (Castellón)», H. Obermaier y P. Wernert (1919).

No ocurre siempre, ciertamente. No se puede hablar de una tendencia general dentro del Arte Rupestre Levantino. Más bien sería una forma particular de representación dentro del Arte Rupestre Levantino que se dió en un momento dado o por un pintor o pintores determinados.

Ese estiramiento que algunos llaman esquematización, puede tener como causa la reconocida expresión de movimiento de la figura humana levantina. Expresaría, en este caso, la tendencia a estirar loo más posible el tronco con objeto de hacer más eficiente el disparo de la flecha.

En el Greco no la discusión continúa abierta. No se sabe porqué esa tendencia - en este caso general - al estiramiento de la figura humana.

Laocoonte (1614), Galería Nacional de Arte (Washington) Libre interpretación con Toledo al fondo del grupo escultórico griegoLaocoonte y sus hijos. En su evolución fue alargando las figuras haciéndolas más sinuosas buscando posturas retorcidas y complejas.

(Continuará)

La perpectiva a l'art rupestre llevantí.

Los Grajos I, Barranc de Los Grajos, Cieza, Murcia.

M'alegra enormement poder fer aquesta petita contribució a l'estudi d'un art que em fascina, que còpie com d'altres van als museus, que he estudiat aquest estiu i que continuaré estudiant durant l'hivern.
I aquesta contribució m'alegra doblement perquè es tracta d'un dels temes més apassionants de la pintura : la perpectiva.
Antonio Beltran a "El arte rupestre del levante español", - Ed. Encuentro, 1982, Madrid -, escriu : "No existe la perspectiva según nuestro concepto moderno ni siquiera una ordenación con arreglo a las pautas preestablecidas (...)", p. 18.
Jo puc afirmar ara - i segurament des del 1982 algú s'haurà adonat ja - , que les escenes de dança de Los Grajos I, - Barranc de Los Grajos, Cieza, Murcia -, desmenteixen aquesta afirmació categòricament.

Les posicions de les ballarines dintre del conjunt desqualifica la segona afirmació. Hi ha una ordenació en funció d'una pauta clarísima.

La posició dels braços de les ballarines - l'escorç - desqualifica rotundament la primera afirmació. Hi ha una visió en perspectiva de la posició dels brazos. Clarament perceptible per la diferència de llargària dels membres segons la seua posició realtiva al cos. Els braços cap endarrere o endavant mostren els membres més curts en funció de la visió en perspèctiva. Els braços en el mateix plà del cos mostren major llargària. Val a dir, la llargaria completa.

Plà de Petracos santuari?

Me crida l'atenció la tendència a la sacralització dels nostres investigadors. Per no dir que pot resultar sospitosa la col·laboració en la supressió de l'empemta del passat. No ja mitjançant la destrucció física, sinò per la destrucció conceptual. Molt més subtil i d'acord amb les normes de convivència de les democràcies i dels drets humans a la cultura, etc. etc.
Perquè a Plà de Petracos, - Castell de Castells -, no hi ha res de sacre. El conjunt de pintures macroesquemàtiques hi és una crida a l'atenció del visitant: 'vedat de caça'!. Aquest home alçant els braços com nosaltres i els nostres bruixots. No orant però sinò amenaçant i procurant que ningú se hi instal·lès. Potser massa aventurat però arriesgue l'adscripció d'aquestes pintures als darrers protagonistes de l'edat del gel. Per les pells que poden abrigar els braços i els cossos. Seria massa parlar de neardentals, però ho faig amb tots els riscos acceptats. És el que em sembla i ho dic. El mateix es podria dir de La Sarga. De moment però m'abstenc. De La Sarga parlarem més endavant.
S'hi pot anticipar però en quant a la tan comentada superposició de llevantí a sobre esquemàtic a La Sagra : no resulta vàlida cap suposició mentre que a l'esquemàtic no s'hi efectue una autèntica classificació i siga una calaix de sastre de tot allò que no encaixa en els altres estils. Si voleu saber més :

Cocentaina-

Cocentaina...de costat. si algú sap com redreçar-lo que ho diga.

Moros i cristians a Cocentaina. Les voltetes.

L'amagatall a El Campello.

Disculpeu-me que no puga donar més detalls. Estic a casa ocupada i no puc comprometre la seguretat d'altres col·legues ocupes.

Alacant